Maria's Day a Vietnam

(15 d'agost)

No se com puc descriure aquest dia. Es estrany passar un dia important fora de casa i dels teus. No es que sigui un dia que celebri d'una manera molt especial, tambe us ho he de dir. Pero aqui, els hi va fer tanta gracia quan els hi vaig explicar que ha estat ben be el meu dia.

Com els hi explicarieu a gent d'arreu del mon amb diferents religions (majoritariament budistes) que es el dia del Sant? Que quasi ni jo ho se! Doncs vaig anar pel cami facil i els vaig explicar que en aquest dia, totes les Maries celebren aquest dia. Els va encantar la idea de tenir una celebracio aqui, ja que, no tenim cap aniversari a la vista.

Ha estat un dia de bojos, molt intens, amb moltes emocions i moltes sorpreses. Al mati, hem anat al Redcross on aquests mes petitons han pogut tastar unes gelatines molt populars aqui i els xupa-xups. Obviament, els ha encantat!!! Pero a mi, mes! 
A mes, avui hem sabut de segur que la Lilly (la de la foto), l'unica nena sense cap descapacitat ha estat adoptada per una familia de Canada. Segons despres, amb la musica posada, hem comencat a ballar i a cridar com boges...ha estat molt emotiu i nomes portavem 1 hora d'aquest dia 15 d'Agost.Estic molt contenta d'haver format part 6 setmanes de la vida d'aquesta nena que, amb una mica de sort, veure caminar del tot.

Lilly

 Ens hem dirigit al Social Centre on alla ha sigut la primera festa grossa. Els he portat galetes perque suquessin amb xocolata i molts kit-kats, n'estava segura que els encantaria i aixi ha estat. No se si havien tastat mai la xocolata, per si de cas, me'n volia assegurar. No us puc explicar el que he sentit quan, despres de posar-los el kit-kat a la boca, cadascun d'ells m'han regalat aquells somriures enooooooooormes que tan adoro...! Cada somriure ha estat un regal, no podien parar de riure i de demanar-me'n mes! Les meves sospites han quedat confirmades: els encanta la xocolata!! Hem inflat globus, hem cantat, hem ballat i hem jugat amb les serpentines.

A mes, ens han nascut uns gossets preciosos que m'han portat a mi perque mires si estaven be... (toco fusta..pero jo els he vist estupendos!)

Tot i que ha estat un mati molt divertit no he pogut parar de mirar el Luu (el de la ultima foto). Hem te captivada des del primer dia i avui, alguna cosa no estava anant be. Les altres voluntaries molt suaument m'han dit que durant aquesta ultima setmana ha anat de mal en pitjor i avui estava molt debil. Els musculs li comencen a fallar i li costa molt empassar el menjar. He estat buscant informacio i el fet que tingui Sindrome de Down hi esta directament relacionat. La setmana que ve el portarem a l'hospital pero em temo que no en tindrem bones noticies. Tot i aixi, hem tingut el nostre moment del dia. Me l'he emportat en una ombra i hem estat asseguts molt tranquilament menjant el kit-kat molt a poc a poc i jugant amb la serpentina. No ha parat de somriure en cap moment..aixo m'ha tranquilitzat una mica.

A la tarda, els hem portat a la platja i, tot i que jo no m'he pogut banyar perque tinc el peu ben infectat per, suposadament, una picada d'aranya, m'ho he passat igual de be mirant-los des de la tovallola. A mes, m'han vingut a veure la Katie i el Mark (dos antics voluntaris), cosa que m'ha fet molta ilusio.

L'hora de sopar ha estat molt divertida. Com que som tantes, aixo sembla una casa de bojos i els apats es converteixen en moments molt especials. A veure qui la diu mes gran i, generalment,sempre n'hi ha alguna que acaba escopint la beguda per no poder parar de riure.

Al final del sopar, sorpresa!!!!!! M'han portat un pastis molt i molt bo i a mes, hi portava escrit Happy Maria's day. M'ha encantat!

I despres de sopar, ha tocat anar a la universitat on els tenia preparada una sorpresa. La classe ha estat molt divertida i al final, he aparegut amb un pastis que ha acabat a les cares de tothom! M'han cantat el Moltes Felicitats amb catala (us deixo el video que els hi he fet!)...aixo, que m'han fet sentir com a casa i he marxat molt i molt felic!!

Un cop a casa, hem estat parlant durant una bona estona a la terrassa. Estem organitzant una escapada aquest cap de setmana a Hue, una ciutat que va quedar destrossada per la guerra i hem trobat un hotel molt barat i de molta bona qualitat (o les fotos ho semblen!). La veritat es que no em puc esperar per anar-hi. 10 dones en un bus i posades en un hotel... definitivament, no puc esperar!

Doncs aixo, que ha estat un dia perfecte. A partir d'aquest any, el dia del meu Sant tindra un altre significat molt especial. N'estic segura que cada 15 d'Agost recordare les emocions d'aquest dia, que us puc prometre que han estat molt intenses, uniques i molt autentiques.

Fins ben aviat.
Tam biet!