ELS ÚLTIMS DIES

(escrit des de Berga)

No vaig poder escriure. El temps se´m va tirar a sobre i de cop, ja em vaig veure a l'airoport. Ho diuen, com més disfrutes de cada instant, el temps vola...i així ha estat.

Entre el dijous i el divendres vaig poder dir adéu a tothom. El dijous, va ser el meu últim dia amb els nens del Social on els vaig sorprendre amb uns gelats que estaven deliciosos! I on ells, em van dedicar els seus últims somriures que deixaven clar, que estaven més agraïts que mai. Vaig regalar una tassa a cadascun..i els vaig abraçar com mai no ho havia fet amb ningú. Suposo perquè notava que m'allunyava d'aquells nens que, a hores d'ara, m'han canviat la vida.

Un cop vaig pujar al cotxe que ens tornava cap a casa i vaig tancar les portes, un silenci ens va inundar. Ningú no em gosava dir res i més d'una també estava plorant. Em vaig emocionar molt. Aquella nit, em van portar a fer el got i no em van deixar dormir sola. Suposo que s'imaginaven que em passaria tota la nit plorant. Va ser una nit divertida que acabava anant a la platja amb els més petitons de tots.
Va ser genial! Unes onades enoooormes ens visitaven i nosaltres saltavem per superar-les. Els nens van riure molt..però també va arribar el moment de dir-los adéu. Als meus petitons...

Vam dinar ràpid, vam preparar la maleta per anar a Hoi An, on passaria els últims dies d'aquest viatge. Abans però va tocar un altre adéu que em va fer saltar moltes més llàgrimes. Hi havia un grup de voluntàries que marxaven al Nord i ja no ens tornariem a veure. (bé si, per l´Skype!)

El cap de setmana (o els dos dies a Hoi An) van ser increibles. Passejar per Hoi An és la manera com volia acabar aquest viatge perquè és la ciutat més bonica que he vist mai. Llumetes a tot arreu, botiques precioses...però hi havia una cosa que ho feia més especial: la Khanh també hi era.

No sé si ja ho vaig comentar en alguna altra entrada d'aquest blog. Ella ha estat un punt clau en aquest viatge, com la meva veu de la consciència i només té 15 anys. Una persona molt humana i molt interessant. És impossible parar de compartir experiències i opinions. I així va ser, vam estar de les 8 fins a les 3 del matí parlant a l´habitació de l'hotel. Vam parlar de tot, sobretot perquè sabíem que el temps se´ns acabava.

 

El dia següent, tot i que feia mal temps, vam anar a la platja on ens vam trobar les voluntàries de Tam Ky (l'altre lloc on tenen orfenats) i que també vaig poder despedir, juntament amb totes les altres voluntàries que han compartit aquestes dues setmanes amb mi.

 

I a partir d'alla tot va començar a agafar forma d´avió. L'últim trajecte amb bus públic, últim cop que veia Da Nang de nit..ja començava a fer-me a la idea que alguna cosa s'acabava.

A casa però, m'esperava una sorpresa. A més de passar la nit sola, com ja tenia molt ben entès que em tocava, allà m'hi esperava la Ly!! Després de sopar, d'ajudar-la a fer deures d'anglès, de fer una mica el boig i de tancar maleta, ens vam posar a dormir. El dia següent m'esperaven 3 avions que em deixarien a Barcelona, la ciutat que no volia tornar a veure en molt de temps i que ja la tenia allà.