DE POQUES PARAULES

No he pogut actualitzar el blog. Una de les raons es perque aquests ultims dies no he parat: amunt, avall, sorpreses, abracades, petons, cancons i moltes llagrimes. Pero crec que la principal rao per la qual no m'he assentat davant d'un ordinador i he actualitzat el blog es perque ha estat una setmana molt dura i encara em fa por afrontar que el temps ha passat tant rapid.

Mai havia estat tant felic en un lloc durant tant de temps seguit, pero tot passa factura. Estic trista perque he estat molt felic...crec que no hi ha millor tristesa que aquesta.

Podria escriure molt i molt pero em reservo per quan estigui preparada. No vull mirar fotos...just m'he despedit de tots ells i tinc infinites fotos que m'esperen a ser vistes un cop a casa. Es un pacte que m'he fet amb mi mateixa.

Dir adeu a aquests nens i tambe a molta part de les voluntaries no ha estat cosa facil i a mes, sabent que son de tant de lluny. Deixo massa coses aqui, tot i que a la vegada tambe me'n emporto infinites.

Es dificil de transmetre nomes amb paraules. Us deixo amb una de les frases que, des que estic aqui, he llegit cada dia abans d'anar a dormir perque esta escrita al meu armari.. totalment certa.

' The peace that comes with surrendered action turns to a sense of aliveness when you actually enjoy what you are doing'


Fins aviat.

Maria