Da Nang, again

(14 d'agost)

Tot i estar viatjant i descobrint pais durant una setmana, ja tenia ganes de tornar a comencar amb la meva rutina i tornar a veure a tots aquests meus nens. Estava tant nerviosa per tornar-los a veure altre cop. No se ells, pero jo els he trobat molt i molt a faltar. I si, ahir quan vaig entrar altre cop per la porta de l'orfenat i vaig veure tots aquells somriures cridant-nos emocionats perque els treguessim d'aquells seus llits...vaig sentir-me altre cop com a casa. Adoro aquests nens, ho reconec. Em tenen ben captivada tots plegats.

Va ser un dia diferent. Primer perque esperavem l'arribada del fill del nostre coordinador, el Mr. Phuc. Feia unes 2 setmanes que havia d'haver nescut i estavem tots una mica preocupats pel nen i per la seva dona. Ell diu que ha pregat molt i per aixo, ha sortit tot com havia de sortir. No se si gracies a Buda, o gracies als metges que li van practicar la cessaria a la mare pero el nen ha sortit ben sa. Avui, l'hem anat a veure.

A la tarda, vam decidir portar els nens de picnic a la muntanya i creieu-me que va ser una gran idea. El lloc era precios i no els havia vist mai tant felicos com ahir. Vam fer una barbacoa i aixi van poder sortir de la rutina de menjar arros cada dia. Va ser una gran tarda per tots plegats. Vam jugar a futbol, vam cantar, vam ballar i ens vam banyar en un petit gorg. Erem uns 20, entre tots vam fer una colleta ben divertida.

Picnic

Just acabavem de ballar la Macarena

Fent un partit de futbol

Remullada

Amb el Danh. Un noi de 17 anys que ha millorat molt amb 2 setmanes (ha apres a picar-me l'ullet!!!).

Preparant la mini barbacoa

Jo, la Catherine i la Sarah, no vam sopar amb ells perque ens esperava una despedida amb sopar inclos. Els estudiants de la universitat ens van convidar a sopar per despedir a la Catherine que marxa dimecres. No vam fer classe pero encara va ser millor. Els estudiants ens van explicar milers d'histories i n'estic segura que el seu angles va millorar molt mes que si ens haguessim quedat fent teoria a la classe. Aquests estudiants son genials. Amb les setmanes, a part de guardar-me aquell respecte que em tenen des del primer dia, m'han anat agafant confianca i m'han anat explicant les seves diferents situacions familiars. N'hi ha de ben complicades... I vam acabar el sopar amb una sorpresa molt especial que li van preparar a la Catherine.

I avui, ha estat un mati diferent. A mes d'anar al Social Centre m'han demanat si podia fer una classe a la Kindy school amb nens de parvulari. Oh! M'ho he passat pipa! Hem fet l'abecedari, hem cantat moltes cancons. He fet 3 classes seguides amb 30 nens a cada classe i se'm han fet curtissimes. Em feia molt respecte, cert, pero amb l'ajuda de la Minh, ha estat tot molt facil.

Maria i Minh, la meva estimada ajudant vietnamita! No se que faria sense ella.

Aprenent les lletres de l'abecedari.

A mes, al migdia ens han arribat noves voluntaries. 2 de Gales (l'Amy i la Janine) i 1 d'Holanda (Anabel). I tot i estar molt i molt cansades pel viatge, s'han unit al nostre sopar de despedida de la Catherine i on han sabut, del tot cert, que passarien unes setmanes increibles aqui a Da Nang. Ara som 10 en total. Us podeu imaginar la casa de bojos que som...i tot dones!! No tens cap moment per no parar de riure. Son totes molt divertides. I amb la ultima foto d'avui, em despedeixo.

Dema els he preparat una sorpresa per tots: nens del Redcross, nens del Social, estudiants de la universitat i voluntaries. Tothom tindra pastissos, carmels, globos i serpentines per celebrar, el que aqui ja coneixen com a, Maria's day. Es a dir, que celebrare el meu sant 4 vegades!! Crec que no ho oblidare mai! Pero ssssht! Ningu en sap res!

Molt bona nit!


PD: Oblidava un detall. Durant la meva estada a Sa Pa vaig tenir la mala sort de topar-me amb una matanca del porc....Des d'aquell dia, no puc menjar carn. Per tant, despres d'estar 4 setmanes aqui, em declaro vegetariana...fins la fi d'aquest viatge (espero). No us explico el que vaig veure. Prefereixo no recordar-ho! :)