THE WEEK OFF

(14 d'Agost)

Ja he arribat altre cop a Da Nang despres d'haver passat una gran setmana al Nord. No vaig poder actualitzar el blog...l'internet era escas i vam tenir un horari molt apretat. Se que se'm escaparan moltes coses per explicar pero, gracies a les 2000 fotos que he fet aquesta setmana, recordare tot i cada un dels moments d'aquest viatge dins del gran viatge.

El mateix dia que vam arribar de la Perfume Pagoda, vam agafar el tren que ens va conduir a Sa Pa. Era un tren de nit, aixi que, quan ens vam aixecar, ja estavem en aquell paradis.
Crec que no tinc paraules per descriure aquests dies a Sa Pa. Ha estat simplement perfecte. Era com viure dins d'un conte de fades.  Sense cap mena de dubte, aquests 4 dies han estat el punt fort d'aquest viatge. Per l'ambient, pel lloc pero sobretot, per la gent que hem conegut.

Vam arribar a Sa Pa a les 5 del mati i un autobus ens va portar cap a l'hotel on vam menjar un esmorzar delicios. A les 9,  vam coneixer qui seria la nostra guia i el nostre grup de viatge. La guia es deia Sung i era de la tribu dels Hmong. A la regio de Sa Pa hi conviuen moltes etnies diferents i la mes predominant es la Hmong. N'hi ha de tots colors. Nosaltres vam compartir els nostres dies amb els Hmong Negres. A part d'ella, ens van acompanyar moltes altres dones a la nostra expedicio. I, ah, me'n descuidava, el nostre grup estava format per nosaltres 2 (la Sanne i jo), 3 noies de Belgica i 1 de Seattle, USA. Ens vam fer molt, ja que, vam fer excurcions de 5 i 6 hores per descobrir tot aquell territori.

El primer dia, despres de coneixer el poblet de Cat Cat, ens van deixar la tarda lliure i juntament amb les noies belgues, vam decidir llogar motos per recorrer aquelles carreteres tot descobrint el territori. Tot i que ens va enganxar la pluja, vam poder veure dues cascades gegants i unes vistes que no s'acabaven mai. Tot era ple de muntanyes, camps d'arros i casetes construides amb bambu al mig del no res, tot dominat per un ambient molt silencios.

El dia seguent ens esperava la gran excurcio que acabava amb el Home stay (estada en una familia de la tribu Hmong). No us dire que no vam patir. Feia molt sol i vam estar caminant durant unes 6 horetes. Aixo si, va valdre molt la pena. Primer, perque vam poder coneixer-nos millor i segon, perque vam acabar banyant-nos en un riu immens i precios i l'estada amb la familia va estar genial.

Durant el cami, em vaig fer molt amb la Sung. Vam tenir converses molt interessants. Ella tambe tenia 21 anys amb la gran diferencia que tenia 2 fills i feia 4 anys que estava casada i treballant de guia turistica. Em va captivar molt, no podia parar d'escoltar-la i fer-li preguntes. Els Hmong son una tribu que tenen l'educacio com a dret fonamental. Tots els nens van a escola. I per cert, les escoles eren precioses. Alla aprenen de tot menys angles que l'aprenen dels turistes a l'hora lliure. Tot i que t'intenten vendre moltes coses (bosses, bracelets, arrecades,..) no necessiten gaires diners. Nomes aquells que tenen electricitat a casa els necessiten. Els altres, s'intercanvien coses entre ells. Vam filosofar moltissim sobre com estava el mon i li vaig explicar com es la vida a Europa. La unica conclusio que en vam treure es que, per mi, son les persones mes riques i afortunades del mon. Ho tenen tot. La unica cosa que ella em va dir que no podia fer era viatjar...i es cert, es l'unic luxe que no es poden permetre i es una pena.Aquest dia vaig aprendre moltes coses. Ella n'estic molt segura que tambe: com mes tens, mes vols. Crec que va entendre perfectament el que significava per mi haver descobert aquesta seva manera de viure. Existeix algu al mon que es felic amb el que te i no necessita mes.

Maria, Sung (esquerre) i Juh

Les families feien goig. Els homes treballen al camp, mentre que les dones es dediquen a la cuina o al turisme. Aqui a Vietnam, gracies a que les dones van tenir un paper molt important en la guerra, les dones son molt importants en la societat. Es al contrari del que jo pensava. Pero si, tota dona embarassada vol una noia perque diuen que son les que tiren una familia endavant. Elles son signe de valentia. Vaig quedar impressionada.

Tribu Black Hmong

Un cop vam arribar a on seria la nostra casa per un dia, vam quedar sorpresos al trobar-nos amb un altre grup alla. Erem 14 en una casa molt i molt petitona. Ens vam assentar a taula a les 6 de la tarda i entre cerveses, sopar, ressupo i mes cerveses, ens van donar les 12 de la nit. Vaig coincidir amb persones molt interessants i vam estar parlant durant hores i hores. I una d'elles em ve a veure aquest divendres a Da Nang, la qual estare molt contenta de tornar a veure. Doncs aixo: una taula amb moltes persones al voltant intercanviant opinions i histories sobre viatges, sobre politica, sobre el mon..rodejats per uns paisatges immillorables. Recordo que quan vaig anar a dormir no podia creure tot el que havia viscut aquell dia. Eren masses coses en masses poques hores. Estava emocionada i molt contenta, altre cop, de poder estar vivint tot aixo.

El dia seguent vam tornar a caminar una mica mes fins que vam arribar a un lloc on el bus ens va tornar cap a l'hotel. Temps just per dutxar-nos, fer maletes i agafar el tren altre cop. El viatge de tornada va ser...curios. El tren estava plegat de escarabats i aranyes enormes que pujaven als llits..aixi que vaig decidir agafar el llibre i anar-me'n a fumar al passadis. Just alla, em vaig trobar amb una noia de Bilbao. I com us podeu imaginar, vam comencar a parlar i a parlar...i allo no ho parava ningu. Pensaments massa semblants... va ser molt interessant pero, entre la vasca, les aranyes i els escarabats, no vaig poder dormir gens.

Sa Pa

Vam arribar a Hanoi diumenge a les 4 del mati amb la Sanne i vam decidir anar caminant fins a l'hotel on teniem les maletes. Aquests de Hanoi tenen una manera molt curiosa d'estalviar electricitat i es no posant llums a la nit per tota la ciurtat. Doncs ja us podeu imaginar dues noies carregades amb maletes amb dos mobils a la ma (per fer llum) i un mapa. A la mitja hora, vam arribar a l'hotel on ens vam poder dutxar. El malson no s'havia acabat. Just m'estava dutxant i al girar-me vaig veure una rata enorme i grisa esperant que m'acabes de dutxar per travessar l'habitacio i posar-se altre cop a les canonades. Jo no se qui va sentir el crit...pero, com a minim, vaig despertar a tot l'hotel.

A les 7 del mati ens vam retrobar amb les 3 noies belgues que havien viatjat amb bus i vam decidir aprofitar aquell mati per anar a visitar dos museus: el museu etnologic (que va estar be) i el museu de la dona (que es el definitivament el millor museu que he vist mai). Un museu dedicat a la noia vietnamita del passat, del present i del futur. Es envejable. Va ser genial.

Women's museum

Cap al migdia vaig despedir a la Sanne i a les noies Belgues que se'n anaven cap a una altra ciutat i jo em vaig esperar tot fent-me un massatge.. (aqui els massatges son impressionants i molt barats) fins que arribes l'hora d'anar-me'n a l'airoport. Hanoi te un airoport diminut, tot i ser la capital del pais. I com a tot el pais, es pot fumar en determinades zones, que son moltes. Doncs alla, em va passar una anecdota molt i molt divertida. Estava fumant i just em va venir un home vestit amb uniforme de pilot i em va demanar foc amb un Spanglish maco. Li vaig demanar la tipica pregunta (que odio): are you Spanish? I em va dir si i jo li vaig respondre: yo soy de Barcelona. I es va posar a riure..total que era el pilot del vol domestic de Vietnam Airlines que em portava a Da Nang. Vam estar parlant una bona estona per fer temps i em va explicar tota la seva historia i el per que de ell alla. Ens vam despedir i un cop a l'avio, van presentar el vol amb vietnamita, llavors amb angles i, sorpresa per mi, tambe ho va fer amb castella tot dirigint-se a mi d'una manera molt personal i desitjant-me que m'anes molt be amb els nens dels orfenats. Una anecdota que va fer que aquell vol fos totalment diferent.

Foto de despedida

I crec que ja paro. Perque aixo s'esta fent molt llarg. Tinc milers de petites anecdotes per explicar pero se que em faria molt pesada. El break ha estat molt be. Ara ja puc dir que he estat a Vietnam de veritat, tot havent visitat els llocs mes turistics. Tot i aixi, tenia ganes de tornar a veure aquests nens.

Continuare escrivint explicant l'inici de setmana que ha estat molt especial.

Tam biet!