DA NANG - HANOI


(4 d'agost)


Ahir a les 4 de la tarda vam agafar el tren que ens ha conduit fins a Hanoi, la capital de Vietnam situada al Nord del pais. Estavem una mica espantades perque no sabiem el que ens esperava i a mes, ens havien explicat moltes historietes de viatjar amb tren per Vietnam. Definitivament podem dir que ha estat una gran experiencia i ho recomanem a tothom qui ho pugui fer.
Vam pagar els bitllets mes cars (que tot i aixi son barats) i d'aquesta manera teniem una llitera. Com si diguessim, erem dins la Bussiness Class del tren. Hem tingut la nostra habitacio amb 4 lliteres i una finestra molt gran per anar seguint tot el trajecte i fins i tot, aire condicionat (molt necessari).
Les primeres hores dins el tren van ser genials: estavem soles al compartiment. Pero estavem tant encantades amb tots els paisatges que quasi no ens vam dir res amb la Sanne. Les uniques paraules que sortien de les nostres boques eren: Woooooow, it's so beautiful! Pero aqui a les 6 ja es fosc, aixi que nomes vam tenir 2 hores per disfrutar-lo. Despres vam poder jugar a cartes, vam mirar una pelicula i vam sopar els bocates que ens haviem fet a casa (definitivament el menjar del tren nomes es per mirar-lo...crec que cap persona que viatgi amb tren menja aquell menjar..no us el se descriure pero...gens recomanable).
Vora les 9 de la nit vam parar a Hue, una ciutat que tinc pendent de visitar. I alla vam coneixer la familia que ens acompanyaria durant aquestes 19 hores de viatge. Una familia amb mare Australiana, pare Italia i dos fills que parlaven ambdues llengues: l'Angelo (10 anys) i la Isabella (de 5 anys). Ens ho hem passat molt be!! Sobretot perque els pares, la Cristinne i el Luigi, ens han explicat moltissimes coses i hem apres molt sobre aquests paisos asiatics que han visitat milers de vegades. Ha estat una gran experiencia i amb els nens, ens ho hem passat molt be.
Avui a les 9 els hem despedit perque ells baixaven una parada abans que nosaltres i la Isabella s'ha posat ben trista..no entenia perque nosaltres ens quedavem alla.... I a les 12 del mati, arribavem a Hanoi, tot i que hi haviem de ser a les 9...pero hem parat com 3 cops perque el tren no funcionava...molt tipic aqui.

Un cop a Hanoi, hem agafat un taxi fins l'hotel on ens estem. Estem a un 7e pis...sense ascensor i escales gegants, aixi que un cop som a dalt ja ens falta l'aire. Esperem no deixar-nos res per fer viatges innecessaris..  Tot i ser un hotel molt barat esta bastant i be, i el millor de tot es que el propietari de l'hotel es genial. Ja hem reservat tots els tours per fer aquests dies, aixi que tenim una visita a Hanoi molt i molt moguda. Quasi no respirarem...pero, sincerament, estic esperant que comenci tot plegat.

Despres de planejar la nostra setmana per la ciutat i voltants hem decidit anar a buscar el red Bridge del Hoan Kiem Lake, els mes famos de la ciutat i sorprenentment, el tenim a 5 minuts caminant!! Ens esperavem una passejada tranquila pero no, ha acabat sent una tarda molt social.
Hem comencat a vorejar el llac i m'he trobat una parella de catalans que m'han demanat (amb un spanglish molt caracteristic) si els podia fer una foto..Haurieu d'haver vist la cara quan els he dit: poseu-vos una mica cap a la dreta! S'han posat a riure i hem estat parlant durant una estona. Eren Andorrans i hem anat a fer una cervesa amb ells.
Un cop hem acabat amb ells, hem decidit assentar-nos al costat del llac i tota una colla d'estudiants Vietnamites se'ns han acostat i ens han demanat si podien parlar amb nosaltres i demanar-nos preguntes ja ja ja ja A mi aixo m'encanta!!! I la Sanne molts cops maleeix esta al meu costat en situacions d'aquestes perque jo no pararia mai de demanar per tot. Tot i aixi, s'ho ha passat molt be tambe.

Un cop acabada la jornada al voltant del Hoan Kiem Lake, hem passat per un teatre molt famos de la ciutat de Hanoi, es el Water pupettry theatre i es especial perque son espectacles amb titelles de fusta i l'escenari es ple d'aigua del llac i els titelles floten tot explicant histories tipiques de la ciutat. No ens ho hem pensat dos cops i hem reservat dues entrades per veure l'espectacle dema. Per cert, molt barates.

I res, encara ens queda mig dia pero hem decidit tornar a l'hotel per descansar fins l'hora de sopar (que avui el sopar sera hora catalana, us ho prometo). Estem cansades del tren perque hem dormit ben poc entre paisatges i nens.

Aixi que, per avui em despedeixo des de la gran ciutat.

Fins ben aviat.