A UNA SETMANA VISTA..

(6 de Juliol, 2012)

13 de Juliol. Aquesta data ja està marcada en fluorescent dins el meu calendari. Cada cop, queden menys dies per tatxar..i això, em fa por. Durant aquests dies però, no hi he pensat molt, entre moltes coses perquè he estat vivint fora d’aquest món, dins un món pirata on no existeix ni la crisi ni els viatges ni res més que no sigui la tripulació pirata amb l’objectiu de buscar el tresor que a hores d’ara, ja hem trobat.

He sigut molt feliç, un cop més. I aprofito per fer constar una foto amb tots els membres de la tripulació que han ajudat a que tot això fos perfecte. Pirates, moltes gràcies! Us he de dir que m'enduc un collaret pirata que m'acompanyarà en totes les aventures a partir d'ara. I, si he aconseguit el tresor una vegada...SEGUR que seré capaç d'aconseguir-ne més. Tot i que sense la vostra ajuda, se'm farà més difícil.

Podria escriure pàgines i pàgines sobre com es viu en aquest petit gran món de colònies però m’ho reservo. Els qui hem tingut la gran oportunitat de viure-ho, ja sabeu tots de què parlo i que sé que em quedo curta de paraules. Però ahir, només amb el fet d’arribar a casa i sentir-me tant buida com em vaig sentir és que hi havia alguna cosa que m’havia omplert al màxim i que ja deixo enrere, tot i que queda guardat dins la meva caixa dels records.

L’últim dia de la tanda de colònies, però, se m’acabava alguna cosa i en començava una altra: el meu gran projecte. I aquí estic, posant-me les piles amb tot el que m’he d’endur: llistes, llistes i més llistes (he de dir, que jo sense llistes, no visc!).

Acabant de comprar les mil coses que em falten, aprenent vietnamita online en un termini exprés i començant a preparar totes les despedides que m’esperen i que faran que tot això tingui encara molt més sentit.

Durant aquestes setmanes m’he sentit dir molts cops: Maria, ets molt valenta. Tan debò, totes aquestes persones tinguin raó.

Per ara, em despedeixo.

Fins molt aviat!