Cap de setmana a HOI HAN

(21-22 de juliol)

Despres d'haver estat tota la setmana treballant, ens mereixem sortir de la ciutat per anar a viatjar. I, hem triat una de les millors ciutats per estar. Molt autentica. Molt turistica pero preciosa.

Es coneguda tambe com la ciutat dels sastres, sabaters i modistes perque esta tot ple de botigues de roba pero, no es com les altres. N'hi ha infinites i la veritat es que tens molt per escollir. Tant que et tornes boja amb tants vestits. La cosa es que has d'entrar a la que mes et cridi l'atencio i un cop a dins, IMPOSSIBLE escapar. Pots triar els vestits que hi ha de mostra a l'aparador, pots mirar catalegs, pots portar fotos d'un vestit que has vist en una revista. T'ho fan tot! Molt rapid, molt barat i molt be. Obviament, ens n'hem comprat un. Es impossible sortir d'aquesta ciutat sense un vestit. I no nomes vestits, tambe hi ha sabates, banyadors, biquinis, pantalons, faldilles, mocadors...de tot! Et prenen totes les mides necessaries i llavors, en 5 hores ho tens. Es realment una experiencia.

Apart, hi ha molts salons d'spa que et fan la manicura (els que hem coneixeu, sabeu que no me la faig gaire sovint...), pedicura, massatges, peluqueria. Si si, es el paradis! I com no, ho hem provat tot.

I molt segurament, ens hi tornaran a veure.

L'unic inconvenient que hi ha, com a tot arreu, es que no hi ha preus fixats, aixi que has d'anar regatejant tot el dia. I cansa. Al final, ja passes de llarg. T'estafen un cop, potser dos, pero al tercer ja n'aprens. Tenen els turistes com uns estupids, i molt segurament que mes de la meitat hi cauen. N'estic segura. Potser per una cosa que no val ni 1$ te'n fan pagar 30$ i si no ho saps,...malament.

Despres d'estar tota la tarda mirant botiguetes, vam anar a sopar. I sorpresa, al costat teniem dos nois holandesos i la Sanne (la noia amb qui comparteixo viatge) es holandesa. Ens van deixar anar un: bon profit! I acte seguent la paraula clau: D'on sou? Be, vam comencar amb aquesta pregunta i devien ser les 6 de la tarda. Doncs a les 2 de la nit, estavem parlant sobre les nostres vides i el per que de nosaltres alla. I no nomes amb ells, amb 15 mes! I la gent s'hi anava afegint. Aixo si que es una experiencia. Mai havia estat tan facil coneixer tanta gent en una nit. I el fet de ser de Barcelona et dona sempre mes punts. Crec que es la ciutat que mes crida l'atencio a tothom! Tothom vol parlar amb mi en Castella... (o ho intenten amb el Hola, como estas?)

Ahir vam coneixer el que aqui en diem com la Travelling Philosophy (la filosofia de viatjar). I realment existeix. Tens una connexio especial amb tota la gent que ve a viatjar a aquests paisos. Tot d'histories diferents, unes de mes impactants, altres no tant pero totes valen. Vam parlar sobre mil temes, sobretot vam intercanviar molta informacio sobre els respectius paisos...i obviament, em van escoltar atentament quan els vaig explicar la situacio de Catalunya. Molts d'ells ja ho sabien..i els que no, ho van aprendre. Total, per fer-me enfadar em deien que era from Spain i que em convidaven a tot el que jo vulgues, perque clar, com que la situacio a Espanya esta com esta...res, bromes tota la nit. I si, va ser tota una gran experiencia a descobrir que espero anar repetint al llarg dels dies.

Avui, hem llogat bicis i hem decidit anar a passejar pels voltants de la ciutat. Hem arribat fins la platja on ens hem trobat els mateixos nois que ahir! I alla, hem tornat a passar una gran estona rient, dinant, i refrescant-nos dins l'aigua. Hem sopat i hem marxat cap a casa altre cop. Es curios. Coneixes a una noia des de fa una setmana, i sembla que ja hagi compartit mitja vida amb tu. Crec que els vincles que es creen en situacions d'aquestes, son dificils de desfer. Tot plegat, dificil d'explicar amb paraules.

Una setmana justa aqui. Sembla que faci molt mes temps que hi soc, cosa que es molt bona senyal. Pero per altra banda, notes com el temps se't escapa de les mans. Per aixo, toca anar a dormir per dema comencar la setmana amb moltes forces altra vegada. Els nens, ens esperen.

Despres d'un primer gran cap de setmana, em despedeixo.

Maria

PD: Us deixo una foto de les noies que acostumen a vendre fruita pel carrer. S'agraeix molt. Avui, la Tinh, ens ha vist pel carrer i ha vingut corrent cap a nosaltres. Ens ha dit que necessitavem molta fruita, que estavem massa primes (i parlen ells, que quasi ni es veuen!). Aixi que, quasi ens l'ha regalat.. Li hem demanat per fer-nos una foto. Un record mes del dia.