(25 de Juliol)
Avui, definitivament ha estat un dia diferent. Hem sortit de la rutina que estem acostumats a seguir que per res del mon es avorrida.
Ens em aixecat ben dora per ser a les 8 a la universitat. Avui tenien lloc uns examens bastant importants a nivell general i nosaltres hem examinat la part d'angles, que ells poden triar com a idioma a estudiar. Hem arribat alla i ens han rebut amb una gran pancarta.
 |
| (Benvinguts professors voluntaris de GVN) |
Crec que qualsevol mestre de qualsevol pais hauria de venir a gaudir d'una senyora classe aqui. Tots son conscients d'on son i saben que si estan assentats a una aula es una oportunitat que la vida els dona i que no ho poden desaprofitar. Ho valoren tot molt i tenen la figura del professor a dalt de tot. Els encanta parlar, escoltar, saber coses de tu i sobretot, aprendre. La paraula APRENDRE els fascina a tots. Volen saber-ho tot, volen fer-ho tot perfecte i volen ser corregits en qualsevol moment. Aixo, alumnes exemplars.
A la tarda, hem continuat amb la rutina. Els nens de l'orfenat Social ja ens esperaven amb candaletes perque al mati no hi hem pogut anar. Nomes entrar amb el cotxe, ja els teniem tots enganxats a la porta. Son genials! He comencat a donar classes al Tamh, un noi amb poliomielitis, una malaltia infecciosa que afecta al sistema nervios a nivell de musculs (els paralitza) i es degenerativa. Afecta tambe als musculs de la cara, per tant que li costa molt parlar.
 |
| Tamh |
Es un noi que ja em va cridar l'atencio des del principi. Perque per l'aspecte i com parla sembla discapacitat pero un cop intentes entendre'l te'n adones que a dins hi ha una persona molt inteligent.
Ahir em va demanar si li podia ensenyar angles, que no era com els altres i que tenia moltes ganes de comencar a parlar-lo i jo no m'ho vaig pensar dos cops. Vaig parlar amb els meus coordinadors i tot i que segurament pensen que es una perdua de temps, no m'han posat cap problema i cada dia tinc una hora amb el Tamh. M'ho passo tant be! I n'estic segura que ens farem molt i molt amics. Avui, despres de fer els dies de la setmana i els mesos, abans de marxar em tenia una sorpresa preparada. M'ha fet un dibuix amb pintura posant: gracias Maria for teaching me.
Es lo de cada dia, dones molt pero reps encara mes. Cada dia t'ensenyen una llico de vida aquests nens. I avui, me n'emporto una de molt gran que ja sabia, pero el Tamh me l'ha recordat: amb esforc, tot s'aconsegueix.
Doncs un cop a casa, he comencat a preparar la classe de la nit. Avui el topic era de Shopping i, a hores d'ara ja puc dir que ens ho hem passat molt i molt be. A mes, avui tenia recompensa!! Els estudiants ens han convidat a sopar a un restaurant local molt popular que realment ha estat una experiencia. La setmana que ve ja hem acordat que hi tornarem pero amb karaoke inclos. Tenen ganes de saber com canta una noia de Barcelona... ja ja ja
Aqui els restaurants son peculiars. Tenen tot de taules pero estan al costat de la cuina. Si, la roba ha anat directe a la rentadora!!! I en aquests tipics no demanes res, ells t'ho serveixen tot i llavors, cobren pel que menges. Ja podrem dir que hem estat a un restaurant tipic vietnamita que us puc assegurar que no tenen res a veure amb els d'alla.!
 |
| Sopant amb els alumnes de la meva classe |
PD: Per cert, la persona que ens ha fet la foto portava la samarreta de la seleccio espanyola i se n'ha alegrat tant de saber que era de Barcelona. No em deu haver entes gaire perque la meva cara, parlava sola i no li he estat gaire correspost. Un cop a fora el restaurant, hem rigut molt amb tots els alumnes perque ja sabien el que jo estava pensant.
Doncs un dia mes, a passat de llarg. Em despedeixo per avui, dema mes.
Tam biet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada