13 DE JULIOL

Ha arribat el dia. Tot i que encara no en sóc conscient del tot. Tinc una cosa a la panxa que apart de fer-me estar intranquil·la, m’està avisant que alguna cosa està entre mans. I què menys? 13 de Juliol. Què ràpid ha passat tot.

Quasi ho tinc tot apunt, tot i que crec que en aventures així mai s’està apunt. Sempre pots ficar alguna cosa més a la maleta, falta enviar aquell e-mail, la sensació de que t’estàs deixant alguna cosa molt important, per això encara no la tinc tancada. Em queden 2 hores.

Aquest matí ha estat estrany. No em volia despertar. Sabia que quan m’aixequés del meu llit, ja no hi tornaria fins d’aquí molt temps. Em miro la casa com si marxés per sempre. I tinc els dos gats que no em paren de seguir per tota la casa. El gran fins i tot se m’ha posat dins la maleta, ja sap de què va tot això. Ell no sap que me l’emportaria per poc que pogués.

Doncs ara sí que emprenc el viatge. No sé si anirà tot bé. Tinc una odissea d’aquí fins que arribi i em poden passar les mil i una aventures. Així que, no sé quan escriuré però us puc assegurar que ho faré tant aviat com pugui.

Em despedeixo.

Molt bon estiu a tots! I moltes gràcies a totes aquelles persones que, apart d’animar-me dia rere dia amb tot aquest projecte, han fet que aquests dies d’espera siguin els millors que em podrien haver passat.

Maria