UN DIUMENGE AMB EXTREMS

Aquest mati, aprofitant que feia sol, hem decidit anar a la platja que ens queda mes aprop, no sabiem tot el que ens esperava. El taxista  sabia perfectament on anava i ens ha fet donar molta volta expressament, pensant que erem noves aqui, pero no li ha sortit be la jugada perque nosaltres ja ens sabiem el cami. Ens ha volgut estafar i al final, ens ha costat mes barat del que ens tocaria. Simplement, li hem pagat el que ens ha vingut de gust, em sortit del cotxe i hem marxat. Potser, a hores d'ara encara es alla, per mi, ja s'hi pot ben quedar. Crec que es la primera vegada que m'aletero per situacions aixi...i em surt el meu mal humor. Jo tambe m'he sorpres!!

Es molt frequent que passi aixo aqui, sobretot amb els taxistes. Al final t'hi acabes enfadant molt. Hem sentit dir que, si una persona local d'aqui s'enfada es perque li has pagat just el que realment valia. Si surts d'una botiga i estan contents...t'han ben estafat. Aixo, cansa molt i t'ho fan a tot arreu: restaurants, bars, taxis, botigues, cinema, fins i tot al supermercat has de vigilar quan fan el total i sobretot, revisar el canvi.

Hem passat una bona estona a la platja pero, en 10 minuts, El temps s'ha girat! Benvinguts Monzons! D'aqui el titol d'avui, diumenge amb extrems. Encara no havia presenciat una tempesta d'aquestes dimensions i us he de dir que sembla que s'hagi d'acabar el mon. Pero res, en mitja horeta, la tempesta ja desapareix. Curios, molt curios.

Aixi que, veient el temps que feia, ens em posat al primer bar que em trobat per jugar a cartes. Hem fet un intercanvi de jocs entre Catalunya-Holanda-Nova Zelanda. Pero, els ha agradat mes el meu!! Ens ho hem passat realment be.

Vull aprofitar per explicar-vos com es una jornada laboral d'un vietnamita i ho podreu entendre perfectament amb la seguent imatge que us deixo:

Aquest es el propietari del bar on hem anat. Estava dormint ell en una taula i tots els seus treballadors tambe distribuits per les diferents taules. I com aqui, a tot arreu. SEMPRE dormen. Jo no se d'on treuren tanta son. I aixo, a primera vista, dona una mala impressio. A vegades les aparences enganyen. En aquest cas, no. Son aixi.

Ahir a la nit, al costat de la foguera que vam fer a la platja on vam coneixer molta gent, vaig tenir la oportunitat de parlar amb una parella que els havien traslladat a treballar aqui i els vaig fer la fantastica pregunta de: es facil treballar amb gent d'aqui? Es van posar a riure i em van dir, tot el que veus quan camines pel carrer, es el que hi ha a la oficina. Son gent sense reptes, sense cap meta ni motivacio. Ells van a treballar i prou. Si tenen clients be, sino, tambe. Mentre puguin descansar... i la veritat es que tenim mentalitats molt diferents i si, sempre tenen moltes enganxades amb els Westerns, com ens diuen ells aqui.

Es a dir, que la frase: treballen com xinos...no es aplicable a Vietnam. Si fos per ells, ningu treballaria. Costa de creure com poden sobreviure aqui. No se com ho fan, pero ho fan.

Dema entrem a la setmana 3 que acabara amb un fantastic viatge al Nord de Vietnam...una gran aventura.

Fins ben aviat!

PD: Aprofito per deixar-vos una altra foto. Crec que no m'hi acostumare mai. Sempre que pujo amb un taxi, trec la camera. Es instantani. Immortalitzaria tots i cadascun dels viatges amb taxi que fem perque cada un d'ells es una aventura.