NOVES NOTICIES

(15 de Juliol, Da Nang)

Us escric avui altre cop. A partir d'ara se'm ha girat molta feina. Les jornades del dia a dia son bastant dures, tot i aixi dema ho comprovare.

A primera hora del mati ens han fet una 'Orientation' on ens han donat les gracies per ser aqui, ens han explicat la historia d'aquesta ONG i ens han explicat es nostres tasques.

L'horari canvia cada dia, aixi no caus en una rutina, que estant a l'altre punta de mon amb tot aixo d'aqui, tampoc en diria rutina pero la cosa es variada.

Hi ha matins que estem en orfanats amb molts nens petits, d'altres en orfanats on donem de menjar. Pero la majoria de dies passem pel Red Cross Orphanage, que es de nens amb alguna discapacitat (fisica o mental), ho hem pogut escollir i aquesta ha sigut la meva primera opcio. En tots els orfanats hi ha molta gent treballant-hi, pero al Red Cross estan quasi sense treballadors, la gent no els te molt ben vistos o els fan por. Dema m'hi acostare a primera hora del mati i la veritat es que en tinc moltissimes ganes: els fas fer exercici, els estimules, els dones de menjar, els portes a la platja, els dones tota l'atencio que es mereixen per poder sobreviure. Son nens que han estat abandonats pels seus propis pares. Per tant, s'ho mereixen tot.

Un cop acabades les estades en els orfanats, ha vingut la meva sorpresa. Jo i la meva companya anem a donar classes d'Angles a un Suport community center (amb adults) i a dues universitats diferents. Estic una mica espantada perque no se si en sabre estar a l'altura. Pero em fa estar tranquila el fet que tenim uns coordinadors d'allo mes bons! Son un encant tots plegats perque saben el que venim a fer aqui.

Un cop acabada la jornada d'orientacio, jo i dues companyes mes, una d'Holanda i l'altre de Nova Zelanda, ens n'hem anat cap a Bana Hill, unes muntanyes molt molt altes d'on hem tingut una vista preciosa de Vietnam Cenrtral. A mes, ens ha fet molt bon dia (molta molta molta calor). El topic de que aqui plou cada dia, com jo entenia i ho havia buscat, no es cert. De moment, i espero que per molts dies, els Monzons no existeixen! Alla d'alt hem pogut trobar-nos amb un Buda enorme i tot de Vietnamites resant. Son molt creients i ho respecten molt tot. Us en deixo una foto aqui.

La gent d'aqui es molt amable. Sempre tenen un 'Hello' o un 'Xin Chao' per tu. Els encanta fer-se fotos amb nosaltres i els que son mes atrevits, ens demanen 4 coses. Et sents molt segur a tot arreu, es impressionant.

I res, un cop hem tornat a casa he comencat a preparar totes les classes que ens toquen dema, que ja les espero amb moltes ganes. Me n'han parlat molt molt be i si cada dia tinc una estoneta per prepararme-les a la terrassa que ja m'he fet meva, estare encantada de la vida. Una terrassa al 3r pis de la casa que te unes vistes espectaculars i que s'hi respira tota la tranquilitat del mon.

I tot i que nomes ha passat un dia, tinc la sensacio que fa setmanes que soc aqui i per les diferents experiencies que he tingut, aixo es molt bona senyal!

Per avui em despedeixo. Tam biet!