INCREIBLEMENT FANTASTIC

(18 de Juliol, Da Nang)

Aquesta primera setmana havia de ser la pitjor. Sempre que he estat lluny durant temps, la primera setmana, la d'adaptacio, es sempre un caos i sembles estar fora de lloc. Aqui, ni jet lag ni sentir-me estranya, tenir la sensacio que fa setmanes i setmanes que soc aqui, i el mes important de tot, sentint-me com a casa a molts quilometres de distancia. Obviament, trobo a faltar coses tant simples com la pressio de l'aigua de la dutxa, un llit normal, els coberts per menjar,.. i aixi una llista d'infinites coses, pero, es acostumar-s'hi.

El fet de que faci tanta calor fa que els dies passin exageradament a poc a poc. I les hores dels apats no hi ajuden gaire. Sobretot, la tarda es fa eterna! Pero, estic descobrint que aquesta primera setmana no es com la dels altres viatges, esta essent increiblement fantastica.

I, com cada dia, hem seguit el nostre horari, tot i que avui hem comencat el dia molt cansades perque ahir vam anar a la primera Vietnamese Party. Era l'aniversari d'una de les companyes d'aqui (la que porta mes temps) i ens va presentar a tots els seus amics. Va ser perfecte! Gent de tot arreu del mon reunits en una sala explicant les nostres histories i el perque erem alla en aquell moment. Totes eren diferents i tots esperem diferents coses de la nostra estada aqui. Aixo si, tots vam coincidir quan vam dir que seria el viatge de la nostra vida. A primera hora del mati ens n'hem anat al Red Cross orphanage on hi tenim els nens discapacitats de 1 a 5 anyets. I a la tarda hem portat uns quants nens del social suport orphanage a la platja. Una platja preciosa, com totes les d'aqui, aixo si, l'aigua estava calentissima.....cosa gens agraida amb tanta calor que fa. Us deixo unes fotos.

 

S'ho han passat tant be tots! Quan estan a l'orfenat n'hi ha molts que ni es mouen ni parlen i semblen totalment absents. Avui a la platja, han pogut riure, caminar, nadar.. se'ls veia molt felicos! Se't carreguen les piles de cop quan et tiben de la ma per tornar a entrar a l'aigua i et diuen: Thank you!

Despres d'una tarda de platja, ens hem canviat per anar a donar classes a la universitat. Les normes son clares: pantalons llargs, sabates que et cobreixin el peu i samarreta amb manigues. Es posen tant be aquestes normes a 40 graus....! Pero, tot i la calor que es passa, te'n oblides. Aquests students son un 10! Avui s'han volgut fer una foto amb la seva 'maestra' (han buscat la paraula teacher amb Castella per donar-me una sorpresa) i aqui la teniu:

Avui hem practicat com donar indicacions en angles quan es troben turistes perduts. Ha estat molt divertit!! Els he aconseguit un mapa de Barcelona perque practiquessin i els ha encantat trobar la Sagrada Familia, el camp del FCB i el Parc Gaudi.. i ja que hi erem, he aprofitat per posar-los al dia de la situacio del nostre petit pais.

Doncs, una dia mes, encantada d'estar aqui. I aixo, nomes acaba de comencar!

Tam biet!