BENVINGUT AGOST AMB NOVES VOLUNTARIES!

Durant aquests ultims dies hem estat molt ocupats. Han arribat noves voluntaries. En aquest moment tenim noies de Londres, Australia, Nova Zelanda, Holanda, mes Australianes, Suecia i Berga.

Han estat dos dies molt intensos...l'arribada aqui, l'explicacio del funcionament de tot, converses, cafes,.. crec que entre totes, no deixem escapar ni un minut del nostre horari lliure.

Avui ha estat un dia molt i molt llarg. Hem comencat amb els del Social Center i hem acabat amb els petitons del RedCross pero entremig, hem tingut molts breaks per anar-nos coneixent entre nosaltres.

El que us deia...quan ha acabat el dia, semblava que ja ens coneguessim de tota la vida. Es genial coneixer gent aixi i saber que hi has de compartir unes setmanes molt intenses i a la vegada, molt gratificants.

Dema sera un dia trist. Tenim dos placements aqui, un a Da Nang (es on estic jo) i l'altre a Tam Ky, a unes 2 hores d'aqui on tambe hi ha altres orfenats. Dues de les noies que van arribar diumenge i que ens hem fet molt, marxen cap alla. Tot i aixi, ja hem acordat que els caps de setmana viatjarem juntes...i per bona sort, m'esperaran a fer els viatges que jo encara no he fet quan jo torni del Nord. Aixi, podrem compartir experiencies del funcionament dels diferents orfenats i tambe, retrobar-nos despres d'aquests dos dies tan intensos. Malgrat tot, es trobaran molt a faltar.

Avui a la nit, hem visitat la part del riu de Da Nang on hi hem estat fent el got i rient com mai. Crec que les ciutats de nit, tenen totes el seu encant especial i encara m'he enamorat mes d'aquest pais.

Em despedeixo.

Fins aviat!

Having a nice break

Da Nang de nit

Having a really nice time next to the river

UN DIUMENGE AMB EXTREMS

Aquest mati, aprofitant que feia sol, hem decidit anar a la platja que ens queda mes aprop, no sabiem tot el que ens esperava. El taxista  sabia perfectament on anava i ens ha fet donar molta volta expressament, pensant que erem noves aqui, pero no li ha sortit be la jugada perque nosaltres ja ens sabiem el cami. Ens ha volgut estafar i al final, ens ha costat mes barat del que ens tocaria. Simplement, li hem pagat el que ens ha vingut de gust, em sortit del cotxe i hem marxat. Potser, a hores d'ara encara es alla, per mi, ja s'hi pot ben quedar. Crec que es la primera vegada que m'aletero per situacions aixi...i em surt el meu mal humor. Jo tambe m'he sorpres!!

Es molt frequent que passi aixo aqui, sobretot amb els taxistes. Al final t'hi acabes enfadant molt. Hem sentit dir que, si una persona local d'aqui s'enfada es perque li has pagat just el que realment valia. Si surts d'una botiga i estan contents...t'han ben estafat. Aixo, cansa molt i t'ho fan a tot arreu: restaurants, bars, taxis, botigues, cinema, fins i tot al supermercat has de vigilar quan fan el total i sobretot, revisar el canvi.

Hem passat una bona estona a la platja pero, en 10 minuts, El temps s'ha girat! Benvinguts Monzons! D'aqui el titol d'avui, diumenge amb extrems. Encara no havia presenciat una tempesta d'aquestes dimensions i us he de dir que sembla que s'hagi d'acabar el mon. Pero res, en mitja horeta, la tempesta ja desapareix. Curios, molt curios.

Aixi que, veient el temps que feia, ens em posat al primer bar que em trobat per jugar a cartes. Hem fet un intercanvi de jocs entre Catalunya-Holanda-Nova Zelanda. Pero, els ha agradat mes el meu!! Ens ho hem passat realment be.

Vull aprofitar per explicar-vos com es una jornada laboral d'un vietnamita i ho podreu entendre perfectament amb la seguent imatge que us deixo:

Aquest es el propietari del bar on hem anat. Estava dormint ell en una taula i tots els seus treballadors tambe distribuits per les diferents taules. I com aqui, a tot arreu. SEMPRE dormen. Jo no se d'on treuren tanta son. I aixo, a primera vista, dona una mala impressio. A vegades les aparences enganyen. En aquest cas, no. Son aixi.

Ahir a la nit, al costat de la foguera que vam fer a la platja on vam coneixer molta gent, vaig tenir la oportunitat de parlar amb una parella que els havien traslladat a treballar aqui i els vaig fer la fantastica pregunta de: es facil treballar amb gent d'aqui? Es van posar a riure i em van dir, tot el que veus quan camines pel carrer, es el que hi ha a la oficina. Son gent sense reptes, sense cap meta ni motivacio. Ells van a treballar i prou. Si tenen clients be, sino, tambe. Mentre puguin descansar... i la veritat es que tenim mentalitats molt diferents i si, sempre tenen moltes enganxades amb els Westerns, com ens diuen ells aqui.

Es a dir, que la frase: treballen com xinos...no es aplicable a Vietnam. Si fos per ells, ningu treballaria. Costa de creure com poden sobreviure aqui. No se com ho fan, pero ho fan.

Dema entrem a la setmana 3 que acabara amb un fantastic viatge al Nord de Vietnam...una gran aventura.

Fins ben aviat!

PD: Aprofito per deixar-vos una altra foto. Crec que no m'hi acostumare mai. Sempre que pujo amb un taxi, trec la camera. Es instantani. Immortalitzaria tots i cadascun dels viatges amb taxi que fem perque cada un d'ells es una aventura.

DESCOBRINT TOTS I CADA UN DELS RACONS QUE S'AMAGUEN A LA CIUTAT DE DA NANG

(28 de Juliol)

Avui hem decidit comencar el cap de setmana fortes. Ens hem aixecat ben dora i hem anat a visitar els mercats de Da Nang. No us podeu imaginar la ma de coses que hi havia alla. Potser 50 botigues on nosaltres n'hi tenim nomes una? Coses damunt d'altre coses i aquestes sobre altres coses. Si has de comprar algo, ho saps com ho vols o estas perdut perque ho tens de totes les formes, colors i preus. Hem passat un mati molt vietnamita comprant i regatejant pels mercats.

I a la tarda, hem anat a descobrir el lloc mes impressionant de tot Da Nang. Son les Monkey Mountains on hi ha un buda molt gros i aquesta estatua que encara ens preguntem qui es. Tenim moltes suposicions, dema les esbrinarem. Hem arribat alla, i s'hi respirava una tranquilitat...aixi que hem decidit donar-nos una horeta per passejar-hi pel nostre compte. Jardins, pagodes, temples, mes jardins, vistes precioses de la ciutat...increible.

El taxista ens estava esperant per tornar-nos a casa pero abans, li hem demanat que pares a la platja que ens voliem banyar (perque esta fent molta calor) i abans d'arribar a casa li hem demanat que ens portes a algun restaurant local que s'hi menges be. I efectivament, l'ha clavat! Per 0,30 centims hem sopat la mar de be!!!!!! Aqui ens hem despedit del taxista i hem decidit recorrer els carrers de Da Nang pel nostre compte fins arribar a casa. M'encanta passejar per aquests carrers. Tothom i quan dic tothom es TOT ciutada de Da Nang te un somriure o un -hello- per tu quan passa pel teu davant. Amb aquest ambient, qui no es troba com a casa?

Ara a la nit estem esperant per anar a la platja que hi ha una festa on ens han convidat. Avui, es dia de fogueres a la platja aixi que m'ho prendre com el meu sant Joan que no vaig tenir a casa (#examensdemerda).

I fins aqui la cronica.

Fins aviat!

Nascuda a 1990, horse.

Descobrint el secret dels shopsticks...no tornare a fer servir els coberts en moooolt de temps!

TANQUEM LA SETMANA AMB ELS MES PETITS

Ahir vam decidir tancar la setmana amb els mes petitons de tots. Els nens del Red Cross s'ho van passar molt i molt be a la platja.

Amb aquest divendres ja son dues setmanes aqui, que estan passant mes que rapides. Us deixo unes

quantes fotos de que es un dia a la platja.

Ens espera un cap de setmana molt ocupat amb moltes i moltes coses a fer.

Bon cap de setmana a tothom!













GVN'S TRIBE

(26 de Juliol)



Avui tot ha tornat a la normalitat. Passejades i riures amb els nens, classes de ioga (que tambe ensenyem o pretenem ensenyar ioga que acaba sent un aerobic-estiraments) i tercera classe amb el Tamh. Cada dia es el mateix pero cada dia es diferent. Ara entenc l'eslogan que hi ha per tot Vietnam: same same but different. Es l'eslogan del pais i hi ha samarretes per tot arreu (que obviament ja tinc) i pots aplicar-ho a tot. 



Classe de Ioga (o intent de)



Per aixo avui aprofito per parlar de la petita tribu que hem format aquests dies i que al llarg de les setmanes, s'anira renovant perque uns marxen, altres arriben. Just dema estem esperant una nova voluntaria! Fins avui, som aquestes.

Ly

Minh

La Ly i la Minh son les internes que estan sempre amb nosaltres. Tenen 19 anys i son genials! Son dues mes de nosaltres. Treballen amb nosaltres, surten amb nosaltres i ens van molt be de traductores, aixi com tambe, ens expliquen milers de coses sobre Vietnam. Estan ben boges les dues i riem molt amb elles. Quan es posen a cantar....no hi ha qui les pari! Hi ha dies que es queden a dormir amb nosaltres aqui i fem una festa pijama..i parlem de tot i mes. Tenir-les tant aprop es una gran sort i et dona molta tranquilitat.

Catherine

La Catherine es una dona de 54 anys que esta en el Teaching program, es a dir, nomes dona classes d'angles des dels mes petits fins als mes grans i com que nomes es una, es per aixo que nosaltres tambe colaborem amb la universitat, aixi li treiem hores. Tot i la diferencia d'edat, li agrada visitar els llocs amb nosaltres. Ara, quan veu que la cosa va per llarg, es sempre la primera d'agafar un taxi i anar-se'n a dormir dora. S'ho esta passant fantasticament be.



Khanh

La Khanh es una noia vietnamita de 16 anys que esta amb nosaltres pels matins. Es una font de cultura i es una de les uniques noies d'aqui que, per les seves notes a l'escola, li han donat una beca per anar a estudiar a un institut d'estats units molt i molt bo. Sempre te coses a explicar-te i realment es molt intel.ligent. Estic aprenent molt amb ella i nomes te 16 anys...N'es molt conscient de on esta estudiant i sap que es molt afortunada pero tot i aixi, es molt humil i li encanta descobrir coses de tots els paisos. Amb mi, tenim la connexio de l'Spanish, que es la seva assignatura preferida als USA, aixi que, dos cops per setmana, quedem a la tarda per fer un cafe i aixi pot practicar el castella amb mi (i de pas, jo tambe el practico). N'estic segura que arribara molt i molt lluny.



La Katie es una noia de New Zealand que ja fa 6 setmanes que es aqui i nomes n'hi queda 1. Es la qui m'ha ensenyat com funcionava tot aixo i qui el primer dia em va dir, estigues tranquila i disfruta-ho perque val molt la pena. Tot i aixi, no marxa cap a casa sino que ha aconseguit una feina aqui per 3 mesos mes, aixi que anirem quedant per fer coses varies, ara que ja he aconseguit tenir un telefon mobil del pais (que es pitjor que el primer que vaig tenir). Te molta traca amb els nens i li encaaanten les festes i la platja, aixi que ens entenem molt be :)

I per ultim, hi ha la Sanne que es la amb la qui comparteixo el meu dia a dia. Ella esta sempre aqui i som un pack de 2. El que fa una, fa l'altra i precisament, d'aqui una setmana marxem les dues a visitar el nord de Vietnam, que n'estic segura que sera un gran viatge i una molt bona despedida. Hem tingut una connexio molt especial i nomes es d'Holanda! Aixi que sera facil anar-la a visitar algun dia. Esta estudiant fisioterapia i li va molt be per practicar aqui i tambe n'he apres molt d'ella. I es, simplement genial! Es aixo, fa 1 setmana que la conec i es com si ja fes mitja vida que la conegues..

Aquestes som totes les que dia a dia anem fent totes les activitats, compartim tots els bons moments i som les que, un cop ficades dins el cotxe per anar a treballar, posem la musica al maxim i comencem a ballar com desesperades o qui, despres de dinar quan tenim el break, marxem a la platja per aprofitar el temps lliure que tenim. Son moltes estones i molts moments amb elles (i els que queden!).

Apart d'aquestes, tenim coordinadors fantastics i la nostra estimada cuinera que ens cuida i ens estima com ningu (la Kohai), que cada dia ens sorpren amb uns apats vietnamites deliciosos! I que, sempre que podem quedem per fer un apat fora i compartir totes les experiencies amb els nostres coordinadors de la organitzacio.

Fins aqui la tribu GVN a dia d'avui fins a proxima actualitzacio.

Tam Biet!

UN DIA DIFERENT

(25 de Juliol)

Avui, definitivament ha estat un dia diferent. Hem sortit de la rutina que estem acostumats a seguir que per res del mon es avorrida.

Ens em aixecat ben dora per ser a les 8 a la universitat. Avui tenien lloc uns examens bastant importants a nivell general i nosaltres hem examinat la part d'angles, que ells poden triar com a idioma a estudiar. Hem arribat alla i ens han rebut amb una gran pancarta.



(Benvinguts professors voluntaris de GVN)

No us dire que ha estat divertit. El primer alumne potser si, el segon tambe, pero quan en portavem 20 fent exactament el mateix, me n'he adonat de lo dur que es ser professor d'examens orals i mira que els tenia 10 minuts a cada un. Tot i aixi, han aprovat tots! Quan hem acabat s'han preparat un gran discurs i ens han regalat flors. I hem acabat donant-los les gracies per haver estat tant participatius.

Crec que qualsevol mestre de qualsevol pais hauria de venir a gaudir d'una senyora classe aqui. Tots son conscients d'on son i saben que si estan assentats a una aula es una oportunitat que la vida els dona i que no ho poden desaprofitar. Ho valoren tot molt i tenen la figura del professor a dalt de tot. Els encanta parlar, escoltar, saber coses de tu i sobretot, aprendre. La paraula APRENDRE els fascina a tots. Volen saber-ho tot, volen fer-ho tot perfecte i volen ser corregits en qualsevol moment. Aixo, alumnes exemplars.

A la tarda, hem continuat amb la rutina. Els nens de l'orfenat Social ja ens esperaven amb candaletes perque al mati no hi hem pogut anar. Nomes entrar amb el cotxe, ja els teniem tots enganxats a la porta. Son genials! He comencat a donar classes al Tamh, un noi amb poliomielitis, una malaltia infecciosa que afecta al sistema nervios a nivell de musculs (els paralitza) i es degenerativa. Afecta tambe als musculs de la cara, per tant que li costa molt parlar.

Tamh

Es un noi que ja em va cridar l'atencio des del principi. Perque per l'aspecte i com parla sembla discapacitat pero un cop intentes entendre'l te'n adones que a dins hi ha una persona molt inteligent.

Ahir em va demanar si li podia ensenyar angles, que no era com els altres i que tenia moltes ganes de comencar a parlar-lo i jo no m'ho vaig pensar dos cops. Vaig parlar amb els meus coordinadors i tot i que segurament pensen que es una perdua de temps, no m'han posat cap problema i cada dia tinc una hora amb el Tamh. M'ho passo tant be! I n'estic segura que ens farem molt i molt amics. Avui, despres de fer els dies de la setmana i els mesos, abans de marxar em tenia una sorpresa preparada. M'ha fet un dibuix amb pintura posant: gracias Maria for teaching me.

Es lo de cada dia, dones molt pero reps encara mes. Cada dia t'ensenyen una llico de vida aquests nens. I avui, me n'emporto una de molt gran que ja sabia, pero el Tamh me l'ha recordat: amb esforc, tot s'aconsegueix.

Doncs un cop a casa, he comencat a preparar la classe de la nit. Avui el topic era de Shopping i, a hores d'ara ja puc dir que ens ho hem passat molt i molt be. A mes, avui tenia recompensa!! Els estudiants ens han convidat a sopar a un restaurant local molt popular que realment ha estat una experiencia. La setmana que ve ja hem acordat que hi tornarem pero amb karaoke inclos. Tenen ganes de saber com canta una noia de Barcelona... ja ja ja

Aqui els restaurants son peculiars. Tenen tot de taules pero estan al costat de la cuina. Si, la roba ha anat directe a la rentadora!!! I en aquests tipics no demanes res, ells t'ho serveixen tot i llavors, cobren pel que menges. Ja podrem dir que hem estat a un restaurant tipic vietnamita que us puc assegurar que no tenen res a veure amb els d'alla.!

Sopant amb els alumnes de la meva classe

PD: Per cert, la persona que ens ha fet la foto portava la samarreta de la seleccio espanyola i se n'ha alegrat tant de saber que era de Barcelona. No em deu haver entes gaire perque la meva cara, parlava sola i no li he estat gaire correspost. Un cop a fora el restaurant, hem rigut molt amb tots els alumnes perque ja sabien el que jo estava pensant.

Doncs un dia mes, a passat de llarg. Em despedeixo per avui, dema mes.

Tam biet!

CURIOSITATS (I)

Ha tornat a comencar la setmana i seguim amb l'horari de la setmana passada, aixi que he decidit dedicar una part d'aquest blog a explicar curiositats del pais, que precisament es sempre el que mes impacta.

Es el pais sense lleis. Pero s'entenen perfectament tots. Per exemple, no existeix la LLEI DEL TABAC. El tabac aqui es tan barat que fuma tothom. I tothom fuma molt perque tenen molt temps lliure. Es curios perque tambe el venen a tot arreu i el lloc on m'ha sobtat mes fins ara es a les farmacies!!! Per tant si aqui no existeix la llei del tabac...Si, es pot fumar a tot arreu! Carrers, bars, cases, museus, AUTOBUSOS!, discoteques, restaurants, escoles. Es una passada i venint d'on vinc, es de les primeres coses que impacten mes i que tambe he de dir, que estic encantada. Cosa que a molta altra gent li molestaria, i estic totalment d'acord. L'altre cosa es que..no hi ha cendrers ni papereres per enlloc i el mes fort de tot es que es un pais bastant net. Tenen molta gent treballant del govern per netejar els carrers. Pero es molt frequent anar pel carrer caminant i que et caigui una colilla al cap..d'algu que estava fumant a la finestra de casa. I, tot i tirar-los encesos, no hi ha incendis. Cosa incomprensible pero certa.

L'altre llei inexistent aqui, es la LLEI DE CIRCULACIO. Aqui teniu una foto que ho entendreu tot:

No hi ha carrils, no hi ha semafors, no hi ha direccions. Tu agafes la moto (perque tothom en te una quasibe) i vas per on vulguis! Si vols girar a mig carrer perque t'has equivocat, gires. Si vols parar al mig del carrer per agafar alguna cosa, et pares. I no hi ha nombre limitat de places en una moto: tants com la moto suporti.  Es molt frequent veure families senceres sobre una moto.

No hi ha normres de circulacio pero no hi ha accidents. Es un caos totalment perfecte i controlat. Ells, piten per avisar. Si adelantes, pites. Si gires a la dreta, pites. Per tant que es un desordre amb molt soroll. I es la primera cosa que em va impactar mes, perque nomes el cami de l'airoport a casa, ja em vaig ben espantar quan vaig veure mil motos venint contra mi. Us prometo, que encara no he vist cap accident. I ah, he anat amb moto! Jo vaig preferir portar casc pero, obviament, no s'ha de portar. Les motos les utilitzen per tot! Per portar tota la familia, per portar la compra, per omplir els supermercats, per vendre a domicili, per transportar animals (vaig flipar quan vaig veure una moto que portava dos porcs morts, llastima que no portava la camera a sobre! pero l'he buscat al Google), de tot i mes. I quant mes, millor.

Cada dia es veuen coses noves a la carretera per aixo m'agraden tan les distancies llargues aqui. No pots deixar de parar atencio amb tot. Es realment com una pel.licula.

I la tercera cosa que se'm acut per explicar-vos i que realment ens ha xocat es el fet d'anar tapats durant el dia i destapats durant la nit. Suposo que molta gent ho sabia, jo ho ignorava. Pero no els agrada posar-se morenos. El moreno es pels pagesos i pels que treballen a la construccio i per tant, significa pobresa. Aixi que, durant el dia, tot i estar a 40 graus, tots van tapats fins dalt amb jerseis, barrets i mascares. I prop de les 6 de la tarda (que es quan es fa fosc) es destapen i van a la platja. Per tant, quan nosaltres anem a la platja (de 12 a 2, hora lliure) estem SOLES! No hi ha ningu...i nosaltres tant contentes amb la nostra tonalitat de color cada cop mes accentuada.

I per ultim, aqui no hi ha GATS o n'hi ha molt pocs. Cap a les cases. No sabiem el per que fins que ho vam preguntar. Els gats miolen (aqui tambe) i el MIAU en vietnamita significa pobre. Aixi que quan un gat entra a una casa dona molta mala sort perque significa que els tracta de pobres. Hi ha gossos a les cases que haurien de protegir-los pero tots s'espanten quan et veuen, aixi que poc funcionen.

Passat un altre dia de llarg, em despedeixo. Fins aviat.

Cap de setmana a HOI HAN

(21-22 de juliol)

Despres d'haver estat tota la setmana treballant, ens mereixem sortir de la ciutat per anar a viatjar. I, hem triat una de les millors ciutats per estar. Molt autentica. Molt turistica pero preciosa.

Es coneguda tambe com la ciutat dels sastres, sabaters i modistes perque esta tot ple de botigues de roba pero, no es com les altres. N'hi ha infinites i la veritat es que tens molt per escollir. Tant que et tornes boja amb tants vestits. La cosa es que has d'entrar a la que mes et cridi l'atencio i un cop a dins, IMPOSSIBLE escapar. Pots triar els vestits que hi ha de mostra a l'aparador, pots mirar catalegs, pots portar fotos d'un vestit que has vist en una revista. T'ho fan tot! Molt rapid, molt barat i molt be. Obviament, ens n'hem comprat un. Es impossible sortir d'aquesta ciutat sense un vestit. I no nomes vestits, tambe hi ha sabates, banyadors, biquinis, pantalons, faldilles, mocadors...de tot! Et prenen totes les mides necessaries i llavors, en 5 hores ho tens. Es realment una experiencia.

Apart, hi ha molts salons d'spa que et fan la manicura (els que hem coneixeu, sabeu que no me la faig gaire sovint...), pedicura, massatges, peluqueria. Si si, es el paradis! I com no, ho hem provat tot.

I molt segurament, ens hi tornaran a veure.

L'unic inconvenient que hi ha, com a tot arreu, es que no hi ha preus fixats, aixi que has d'anar regatejant tot el dia. I cansa. Al final, ja passes de llarg. T'estafen un cop, potser dos, pero al tercer ja n'aprens. Tenen els turistes com uns estupids, i molt segurament que mes de la meitat hi cauen. N'estic segura. Potser per una cosa que no val ni 1$ te'n fan pagar 30$ i si no ho saps,...malament.

Despres d'estar tota la tarda mirant botiguetes, vam anar a sopar. I sorpresa, al costat teniem dos nois holandesos i la Sanne (la noia amb qui comparteixo viatge) es holandesa. Ens van deixar anar un: bon profit! I acte seguent la paraula clau: D'on sou? Be, vam comencar amb aquesta pregunta i devien ser les 6 de la tarda. Doncs a les 2 de la nit, estavem parlant sobre les nostres vides i el per que de nosaltres alla. I no nomes amb ells, amb 15 mes! I la gent s'hi anava afegint. Aixo si que es una experiencia. Mai havia estat tan facil coneixer tanta gent en una nit. I el fet de ser de Barcelona et dona sempre mes punts. Crec que es la ciutat que mes crida l'atencio a tothom! Tothom vol parlar amb mi en Castella... (o ho intenten amb el Hola, como estas?)

Ahir vam coneixer el que aqui en diem com la Travelling Philosophy (la filosofia de viatjar). I realment existeix. Tens una connexio especial amb tota la gent que ve a viatjar a aquests paisos. Tot d'histories diferents, unes de mes impactants, altres no tant pero totes valen. Vam parlar sobre mil temes, sobretot vam intercanviar molta informacio sobre els respectius paisos...i obviament, em van escoltar atentament quan els vaig explicar la situacio de Catalunya. Molts d'ells ja ho sabien..i els que no, ho van aprendre. Total, per fer-me enfadar em deien que era from Spain i que em convidaven a tot el que jo vulgues, perque clar, com que la situacio a Espanya esta com esta...res, bromes tota la nit. I si, va ser tota una gran experiencia a descobrir que espero anar repetint al llarg dels dies.

Avui, hem llogat bicis i hem decidit anar a passejar pels voltants de la ciutat. Hem arribat fins la platja on ens hem trobat els mateixos nois que ahir! I alla, hem tornat a passar una gran estona rient, dinant, i refrescant-nos dins l'aigua. Hem sopat i hem marxat cap a casa altre cop. Es curios. Coneixes a una noia des de fa una setmana, i sembla que ja hagi compartit mitja vida amb tu. Crec que els vincles que es creen en situacions d'aquestes, son dificils de desfer. Tot plegat, dificil d'explicar amb paraules.

Una setmana justa aqui. Sembla que faci molt mes temps que hi soc, cosa que es molt bona senyal. Pero per altra banda, notes com el temps se't escapa de les mans. Per aixo, toca anar a dormir per dema comencar la setmana amb moltes forces altra vegada. Els nens, ens esperen.

Despres d'un primer gran cap de setmana, em despedeixo.

Maria

PD: Us deixo una foto de les noies que acostumen a vendre fruita pel carrer. S'agraeix molt. Avui, la Tinh, ens ha vist pel carrer i ha vingut corrent cap a nosaltres. Ens ha dit que necessitavem molta fruita, que estavem massa primes (i parlen ells, que quasi ni es veuen!). Aixi que, quasi ens l'ha regalat.. Li hem demanat per fer-nos una foto. Un record mes del dia.